Imatge pública de les dones
Visibilitzar la transmissió de valors orientats cap a la igualat, amb una imatge plural i no estereotipada de dones i homes, és un compromís prioritari per avançar cap a una societat més justa i igualitària. És necessari incidir en un ús no sexista del llenguatge, evitar reproduir biaixos de gènere i missatges androcèntrics que invisibilitzin el paper de la dona.
Enllaços
- Llenguatge per la igualtat. Guia general. Institut Balear de la Dona.
- Llenguatge per la igualtat als mitjans de comunicació. Institut Balear de la Dona.
- Instrucció conjunta de 29 de gener de 2015 de la Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis, del Gabinet de la Presidència, de la Secretaria General de la Vicepresidència i Conselleria de Presidència i de l’Institut Balear de la Dona per la qual s’estableixen les pautes i les recomanacions per a una comunicació (imatge i llenguatge) no sexista en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
- Llenguatge per la igualtat a l’administració. Institut Balear de la Dona.
- Guia per a una comunicació no sexista en llengua catalana en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears.
- Guia d’estil de llenguatge no sexista. Consell de Mallorca.
- Llenguatge per la igualtat a l’empresa. Institut Balear de la Dona.
Tractament il·licit de la imatge de les dones
TITULARS DE L’ACCIÓ I CESSACIÓ I RECTIFICACIÓ DE LA PUBLICITAT IL·LÍCITA
Quan una publicitat es consideri il·lícita perquè afecta la utilització vexatòria o discriminatòria de la imatge de la dona, poden sol·licitar a l’anunciant el seu cessament i la seva rectificació:
a) La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona.
b) L’Institut de la Dona o el seu equivalent en l’àmbit autonòmic.
c) Les associacions legalment constituïdes que tinguin com a objectiu únic la defensa dels interessos de la dona i no incloguin com a associats persones jurídiques amb ànim de lucre.
COM DENUNCIAR UNA PUBLICITAT IL·LÍCITA PER TRACTAMENT VEXATORI O DISCRIMINACIÓ CAP A LES DONES?
Adjuntant el formulari que teniu a continuació al correu electrònic a ibdona@ibdona.caib.es
Fonaments jurídics
Àmbit estatal
Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat
Article 3. Publicitat il·lícita
És il·lícita:
a) La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts a la Constitució espanyola, especialment aquells als quals es refereixen els articles 14, 18 i 20, apartat 4.
S’entenen inclosos en la previsió anterior els anuncis que presentin les dones de manera vexatòria, bé utilitzant particularment i directament el seu cos o parts d’aquest com a mer objecte desvinculat del producte que es pretén promocionar, o bé la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament i coadjuvin a generar les violències a què es refereixen la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual.
Així mateix, s’entén inclosa en la previsió anterior qualsevol forma de publicitat que coadjuvi a generar violència o discriminació en qualsevol de les seves manifestacions sobre les persones menors d’edat, o fomenti estereotips de caràcter sexista, racista, estètic o de caràcter homofòbic o transfòbic o per raons de discapacitat, així com la que promogui la prostitució.
Igualment, es considera inclosa en la previsió anterior la publicitat que promogui les pràctiques comercials per a la gestació per substitució.
S’afegeix un nou apartat 1 bis a l’article 25 de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, amb el contingut següent:
«1 bis. Quan una publicitat es consideri il·lícita perquè afecta la utilització vexatòria o discriminatòria de la imatge de la dona, poden sol·licitar a l’anunciant el seu cessament i la seva rectificació:
a) La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona.
b) L’Institut de la Dona o el seu equivalent en l’àmbit autonòmic.
c) Les associacions legalment constituïdes que tinguin com a objectiu únic la defensa dels interessos de la dona i no incloguin com a associats persones jurídiques amb ànim de lucre.
– Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
Article 10. Publicitat il·lícita
D’acord amb el que estableix la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, es considera il·lícita la publicitat que utilitzi la imatge de la dona amb caràcter vexatori o discriminatori.
Article 11.L’ens públic al qual correspongui vetllar perquè els mitjans audiovisuals compleixin les seves obligacions ha d’adoptar les mesures que siguin procedents per assegurar un tractament de la dona d’acord amb els principis i els valors constitucionals, sense perjudici de les possibles actuacions per part d’altres entitats.
Article 12. Titulars de l’acció de cessació i rectificació
La Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, l’Institut de la Dona o òrgan equivalent de cada comunitat autònoma, el ministeri fiscal i les associacions que tinguin com a objectiu únic la defensa dels interessos de la dona estan legitimats per exercir davant els tribunals l’acció de cessació de publicitat il·lícita pel fet d’utilitzar en forma vexatòria la imatge de la dona, en els termes de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat.
Article 13. Mitjans de comunicació
1. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment estricte de la legislació pel que fa a la protecció i la salvaguarda dels drets fonamentals, amb especial atenció a l’eradicació de conductes afavoridores de situacions de desigualtat de les dones en tots els mitjans de comunicació social, d’acord amb la legislació vigent.
2. L’Administració pública ha de promoure acords d’autoregulació que, comptant amb mecanismes de control preventiu i de resolució extrajudicial de controvèrsies eficaços, contribueixin al compliment de la legislació publicitària.
Article 14
Els mitjans de comunicació han de fomentar la protecció i salvaguarda de la igualtat entre home i dona, i evitar tota discriminació entre ells.
La difusió d’informacions relatives a la violència sobre la dona ha de garantir, amb la corresponent objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i dignitat de les dones víctimes de violència i dels seus fills. En particular, s’ha de tenir especial cura en el tractament gràfic de les informacions.
– Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes
Article 41. Igualtat i publicitat.
La publicitat que comporti una conducta discriminatòria d’acord amb aquesta Llei es considera publicitat il·lícita, de conformitat amb el que preveu la legislació general de publicitat i de publicitat i comunicació institucional.
Article 74. Publicitat de les accions de responsabilitat social en matèria d’igualtat.
Les empreses poden fer ús publicitari de les seves accions de responsabilitat en matèria d’igualtat, d’acord amb les condicions que estableix la legislació general de publicitat.
L’Institut de la Dona o els òrgans equivalents de les comunitats autònomes estan legitimats per exercir l’acció de cessació quan considerin que es pugui haver incorregut en supòsits de publicitat enganyosa.
– Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual.
Artículo 11. Prevención y sensibilización en el ámbito publicitario. Señala lo siguiente:
“1. Se considerará ilícita la publicidad que utilice estereotipos de género que fomenten o normalicen las violencias sexuales contra las mujeres, niñas, niños y adolescentes, así como las que supongan promoción de la prostitución en los términos establecidos en la Ley 34/1998, de 11 de noviembre, General de Publicidad.
2. Las administraciones públicas promoverán la adopción de acuerdos de autorregulación con las asociaciones del ámbito publicitario, con el fin de garantizar que la prevención de las violencias sexuales se integre como uno de los objetivos de los códigos de conducta publicitaria. A efectos de lo anterior, se promoverá que las plantillas de las empresas de este sector reciban formación sobre esta materia.
3. Las administraciones educativas competentes y las universidades impulsarán la inclusión, en los planes de estudios conducentes a la obtención de los títulos universitarios o títulos de formación profesional oficiales relacionados con la publicidad, de contenidos dirigidos a la prevención, sensibilización y formación en materia de violencias sexuales. Se prestará particular atención a los estereotipos de género.”
– Ley 13/2022, de 7 de julio, General de Comunicación Audiovisual.
Artículo 4, que en sus apartados 2 y 4 establece lo siguiente:
“2. La comunicación audiovisual no incitará a la violencia, al odio o a la discriminación contra un grupo o miembros de un grupo por razón de edad, sexo, discapacidad, orientación sexual, identidad de género, expresión de género, raza, color, origen étnico o social, características sexuales o genéticas, lengua, religión o creencias, opiniones políticas o de cualquier otro tipo, nacionalidad, patrimonio o nacimiento.
4. La comunicación audiovisual no contendrá una provocación pública a la comisión de ningún delito y, especialmente, no provocará públicamente la comisión de un delito de terrorismo, de pornografía infantil o de incitación al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por motivos racistas, xenófobos, por su sexo o por razones de género o discapacidad en los términos y sin perjuicio de lo previsto en el Código Penal.”
Artículo 6.1. Señala que “La comunicación audiovisual transmitirá una imagen igualitaria y no discriminatoria de mujeres y hombres y no favorecerá, directa o indirectamente, situaciones de discriminación por razón de sexo, desigualdad de las mujeres o que inciten a la violencia sexual o de género.”
Artículo 122.2. Prohíbe “la comunicación comercial audiovisual que utilice la imagen de las mujeres con carácter vejatorio o discriminatorio.”
Artículo 157. Tipifica como infracciones muy graves:
“1. La emisión de contenidos audiovisuales que de forma manifiesta inciten a la violencia, a la comisión de un delito de terrorismo o de pornografía infantil o de carácter racista y xenófobo, al odio o a la discriminación contra un grupo de personas o un miembro de un grupo por razón de edad, sexo, discapacidad, orientación sexual, identidad de género, expresión de género, raza, color, origen étnico o social, características sexuales o genéticas, lengua, religión o creencias, opiniones políticas o de cualquier otro tipo, nacionalidad, patrimonio o nacimiento.
2. La emisión de contenidos audiovisuales que de forma manifiesta favorezcan situaciones de desigualdad de las mujeres o que inciten a la violencia sexual o de género.”
Àmbit autonòmic
– Llei 5/2000, de 20 d’abril, de L’institut Balear de la Dona
Article 3. Funcions Són funcions de l’Institut Balear de la Dona:
f) Promoure i proposar a les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències, l’execució de projectes i l’impuls de mesures, amb la participació de totes les instàncies implicades, relatius a:
– El tractament de la dona en els mitjans de comunicació i en la publicitat.
– Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes
Capítol VII. Mitjans de comunicació i publicitat. Societat del coneixement i de la informació, les noves tecnologies i la publicitat
Article 59. Foment de la igualtat en els mitjans de comunicació
1. Cap mitjà de comunicació l’activitat del qual estigui sotmesa a l’àmbit competencial de les administracions públiques de les Illes Balears no pot presentar les persones com a inferiors o superiors en dignitat humana en funció del seu sexe, ni com a simples objectes sexuals.
Tampoc no pot difondre continguts que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones, o hi incitin.
2. Les administracions públiques de les Illes Balears, tenint en compte l’assessorament de l’Observatori per a la Igualtat, han de col·laborar activament amb el personal dels mitjans de comunicació per assolir un acord quant al tractament adequat de les informacions sobre igualtat i en casos de violència masclista.
Article 60. Els mitjans de comunicació de titularitat pública
1. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes.
2. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de garantir la difusió de les activitats polítiques, culturals, socials i esportives promogudes o dirigides per dones.
3. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de donar suport i un tracte preferent en l’accés als seus espais publicitaris a les campanyes per a la igualtat que promoguin els diversos organismes de la comunitat autònoma.
4. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de procurar la incorporació de les dones en llocs de responsabilitat directiva i professional i han de fomentar la relació amb associacions de dones en l’àmbit de la comunicació.
Article 61. Els mitjans de comunicació social
1. Els mitjans de comunicació social han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de les dones i els homes.
2. Els mitjans de comunicació social no poden difondre continguts que justifiquin o banalitzin la violència masclista, o hi incitin.
3. En l’elaboració de les programacions, els mitjans de comunicació social han de fer un ús no sexista del llenguatge.
4. El que estableix l’apartat anterior ha de tenir una incidència especial en els programes destinats a la població infantil i juvenil.
Article 62. Publicitat
1. La publicitat que comporti una conducta discriminatòria d’acord amb el que estableix aquesta llei es considera il·lícita, de conformitat amb la legislació general de publicitat i comunicació institucional.
2. Es prohibeix la realització, l’emissió i l’exhibició d’anuncis publicitaris que presentin les persones com a inferiors o superiors en dignitat humana en funció del seu sexe, orientació sexual o identitat sexual, o com a simples objectes sexuals, i també els que justifiquin o banalitzin la violència sexual, o hi incitin.
3. L’Institut Balear de la Dona, en cas que tengui coneixement d’un tractament il·lícit de la imatge de la dona, ha de sol·licitar a l’empresa anunciant la cessació i la rectificació de la publicitat, de conformitat amb la legislació aplicable.
Article 63. Noves tecnologies i societat de la informació
1. Els poders públics de les Illes Balears han de promoure les accions que afavoreixin la implantació de les noves tecnologies basant-se en criteris d’igualtat i han de promoure la participació de les dones en la construcció de la societat de la informació i del coneixement, promovent el disseny i la creació de productes digitals d’autoria femenina vinculats a la innovació i la creació de continguts que responguin a les necessitats i als interessos de les dones.
2. En els projectes desenvolupats en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, finançats totalment o parcialment per les administracions públiques de les Illes Balears, s’ha de garantir que es faci un ús no sexista del llenguatge i que el contingut no sigui sexista.
Article 64. Consell Audiovisual de les Illes Balears
1. El Consell Audiovisual de les Illes Balears, d’acord amb la seva llei de creació, ha d’adoptar les mesures que pertoquin a fi que els mitjans audiovisuals sobre els quals exerceix les seves funcions tractin la violència masclista i la reflecteixin en tota la seva complexitat.
2. El Consell Audiovisual de les Illes Balears ha de contribuir a fomentar la igualtat de gènere i els comportaments no sexistes en els continguts de les programacions que ofereixin els mitjans de comunicació a les Illes Balears, i també en la publicitat que emetin.
3. El Consell Audiovisual de les Illes Balears pot sol·licitar a les empreses que s’anuncien i a les empreses audiovisuals, d’ofici o a instància de la part interessada, el cessament o la rectificació de la publicitat il·lícita o prohibida i, quan sigui procedent, disposar-ho, de conformitat amb la legislació aplicable i en els supòsits que estableixi la seva llei de creació.
